La importància del significat de les paraules

- Leader: persona que lidera o comanda un grup, una organització, un país...

- Follower: (seguidor/a) que segueix o va darrere algú acompanyant-lo.

(Oxford dictionary)

Per a què serveixen les paraules?

Quin significat tenen per cadascú de nosaltres?

Quin ús els hi donem?

Per a mi les paraules ens ajuden a entendre conceptes i coses que d'altra forma ens costaria molt més comprendre ; i al mateix temps ens permeten comunicar-nos i expressar-nos amb la resta de persones, posar ordre als nostres pensaments, emocions .... són com petits arxivadors que ens donen accés de forma ràpida i ordenada a la informació de la que disposem o volem disposar o entendre. No pretenc definir el significat de les paraules, sinó que com a ballarí en parella, vull posar especial atenció a dues d'elles i veure tot el que comporta l'ús de les mateixes:

leader i follower.

Durant anys he lluitat amb mi mateix i m'he enfrontat a les meves pròpies contradiccions intentant entendre com poder, en el ball en parella, tenir un vertader diàleg de parella on tots dos puguem expressar-nos amb llibertat i, a l'hora, amb equilibri, ser escoltat i escoltar. He tingut llargues discussions sobre el paper/rol de cadascú dins la parella, de què significa un lideratge obert, un/a follower actiu/va, del que és autèntic i del que no, del que un pot fer o no pot fer...i sempre les línies acabaven sent difuses perquè cadascú trobava unes raons per arribar a opinar el que defensava. Hem parlat durant hores de que el ball en parella és diàleg , de que els dos dins els nostres rols podem arribar a expressar-nos amb plenitud i d’on es troba el perfecte equilibri.

He rebut i donat classes on el/la follower no era res més que l'ajuda necessària per a que el/la leader fes el moviment, hores i hores dedicades a com qui fa de leader porta el ball i amb sort alguns minuts a les variacions de qui fa de follower, i gairebé sempre coses que no interrompin el lideratge de la seva parella. He estat en conferències on és donaven discursos sobre el que havia de fer un/a bon/a follower i el que podia fer un/a bon/a leader, sobre els orígens del ball en parella, com si la societat no hagués estat mai esbiaixada i homes i dones sempre haguessin estat en perfecte equilibri. He presenciat converses on tots vèiem que la societat es mou, canvia i on l' ètica i la filosofia de vida no es corresponien amb la suposada autenticitat del ball i com grans ballarins/es lluitaven entre dues aigües per mantenir el respecte per la història i alhora poder expressar el que ells com individus sentien.

I el cert és que, malgrat totes les bones intencions, ganes d'avançar i de millorar, aquí és on la càrrega de significat de les paraules cau com una autèntica espasa de Dàmocles. Leader i follower són dues paraules que es troben i posen els dos ballarins en dimensions de temps diferents: el futur i el passat, són paraules carregades de responsabilitat i, a l'hora, estan separades per un mur anomenat present, que no deixa que cap del dos ballarins pugui pujar per veure l'altre costat i comprendre que estan al mateix costat, al mateix equip, amb les mateixes ganes de jugar, dir, compartir.... però qui fa de leader està massa preocupat de construir el que vindrà i qui fa de follower està fent equilibris entre el que el/la leader farà i el que ell/a vol fer, un joc que amb aquestes regles només sortirà bé si cadascú juga el seu paper...

Potser algú recordarà una competició que es deia Jack and Jill, potser algú recordarà perquè alguns van decidir canviar-li el nom; estic segur que no va ser tan sols una qüestió estètica sinó basada en valors més profunds i, tan si ho compartim com si no, per mi és un clar exemple que la societat canvia i que els canvis no tenen perquè significar oblidar els orígens.

Potser un bon pas per aspirar a que el ball en parella és converteixi en un vertader diàleg o conversa seria començar a recordar l'autèntic significat de les paraules i qüestionar-nos si volem mantenir-les.