Connexió Líquida

​Mentre faig un cafè, veig lliscar dues gotes d'aigua pel vidre de la cuina un dia de pluja. De sobte, es toquen i s'ajunten, formant una gota més gran, i apareixen en mi un munt de preguntes: segueixen essent dues gotes amb capacitat de separar-se de nou? o són ara només una indivisible? Què fa que les dues gotes s'ajuntin o es separin? Quina forma adopten en l'espai? Una domina l'altre o les dues són per igual leaders i followers del seu destí? Les veig ballar vidre avall juntes com si fossin una, com si el futur no importés; sense saber, sense importar si més endavant es separaran, si juntes formaran part d'un conjunt més gran: un riu, un llac, un mar... o si s'evaporaran perdent el contacte de l'una amb l'altra.... ara només compta el present; estan fluint, gaudint del flow que el vidre els dóna. De sobte, topen amb el suport de la finestra que crea un frame que atura el seu ball; per un moment sembla que degut al marc tot s'ha acabat, que la tensió farà que es separin, però sé que, si cal, es deixaran anar en comptes de condemnar-se les dues a morir en el marc de la finestra evaporades pel sol (i penso... quant hem d'aprendre els éssers humans a deixar anar...), però finalment segueixen finestra avall, despreocupades del que passarà, concentrades en el present i ballant amb la música del vent, adaptant la seva forma a les circumstàncies del moment, leaders i followers al mateix temps, quanta presència.... saben que l'únic que importa és l'ara, saben que l'única forma d'arribar al seu destí és saber que són gotes completes per si soles que han decidit compartir aquesta part del seu camí... en aquell moment penso que no som tan diferents a una gota d'aigua; només espero que no triguem massa a adonar-nos que la clau d'allò que cerquem la tenim davant dels ulls... a la natura, en el vol dels ocells, en el balanceig d'una flor al compàs del vent, o en el ball de dues gotes lliscant vidre avall...