El Silenci

Diuen que mai serem capaços d'entendre el que significa el silenci fins que no viatgem al pol nord en un dia clar i sense vent. 

Estem acostumats a un nivell de contaminació acústica tan alt que de vegades penso que no som capaços de percebre ni de sentir ni una petita part de la informació que ens arriba. 

Per mi una bona conversa ha de partir del principi del silenci (presència), és a dir, ser capaços de percebre el que el nostre interlocutor vol transmetre creant aquell espai on no ens calgui cridar per entendre’ns i eliminar el màxim d'interferències per començar a compartir. Per això crec que és bàsic en el ball en parella la sincronització a través del batec musical (beat) per establir aquella base de silenci que ens permetrà (1) començar la conversa amb un to de veu adequat a allò que volem dir i (2) escoltar de forma clara allò que ens volen transmetre. 

De vegades percebem el silenci com si fos el buit, en comptes de percebre'l com el principi d'estat de presència que ens ha de permetre sincronitzar-nos amb l'entorn, la persona amb qui estem o, fins i tot, amb nosaltres mateixos d'una forma senzilla i harmònica. Les arts marcials, el ioga, la meditació.... totes són disciplines que, entre d'altres coses, requereixen d'un estat de presència, d'equilibri, d'un silenci...

El ball en parella per mi no és diferent, però quan partim del manteniment dels dos rols, leader (aquell/a qui porta la conversa ) i follower (aquell/a qui segueix la conversa) ja partim, al meu parer, d'un punt esbiaixat del silenci. És a dir, aquell qui porta la conversa crea una base de sortida que requeix a l'altre persona haver d'estar atenta a allò que ens diuen i parlar més fort en cas de voler intervenir en la conversa per dir una cosa diferent a allò del que el leader espera.

Això ens porta a les següents preguntes:

- Som els leaders capaços d'escoltar al mateix nivell allò que les followers ens volen dir? 

- Estem tant oberts als canvis com creiem, o senzillament pensem que ho estem? 

- Sentim que quant ens introdueixen canvis ens fan back leading? 

- Les followers heu tingut mai la sensació que heu de cridar per ser escoltades? 

- Heu renunciat a dir el que penseu o sentiu simplement perquè creieu que no és apropiat o no en teniu dret? 

- No sabeu com introduir els canvis sense trencar el flow de la conversa?

Podria ser que ens haguéssim acostumat a parlar tan alt que ja no ens adonéssim que ens cridem els uns als altres? O que quan algú ens parla amb un to més baix creiéssim que no parla prou clar? Evidentment tot és qüestió de la percepció personal i de les nostres pròpies capacitats, però imaginem-nos per un moment que hi ha un món de sensacions per descobrir i que tenim les eines per descobrir-lo, i que una d'elles es diu silenci. Què passaria si no veiéssim el silenci com el buit, sinó com l'espai on començar una bona conversa? Valdria la pena provar-ho, no?