Que fa que dues persones s'entenguin quan ballen?

Una de les coses que m'ha costat més mentre desenvolupàvem aquest llenguatge de ball ha sigut entendre que el que havíem de fer era incloure les diferències i no excloure-les, canviar els conceptes "bé" i "malament" i substituir-los per "fer-ho de forma diferent". Com més aprofundíem en el concepte, més clar resultava que si el que fèiem excloïa persones o formes, el que calia fer era modificar el sistema, no fer fora del sistema aquells que no complien els paràmetres, perquè per nosaltres la llibertat de ser un mateix juntament amb el respecte de les diferències és fonamental. Tot i això, el problema seguia essent com fer-ho, com portar aquestes idees a la pràctica i com no confondre el que seria el nostre estil, que el tenim (com tothom), amb la gramàtica del llenguatge base, aquella que ens permet entendre'ns els uns als altres independentment de l'estil que tinguem. Per nosaltres la solució va ser tractar el moviment en parella com un llenguatge en sí, i la clau seria trobar les preguntes correctes, i aleshores les respostes vindrien per si soles.

Que fa que dues persones s'entenguin quan parlen/ballen?

Primer hi ha els factors tècnics. Parlem el mateix idioma tot i que de vegades tenim accents diferents. Els dos coneixem la gramàtica de l' idioma i, per, tant les regles del mateix? ja que això ens dona les eines necessàries per poder parlar i si trenquem les regles sabem els riscos que comporta no ser compresos.Estem segurs que parlem bé aquest idioma o parlem pitjor del que ens pensem?

Després hi ha els factors ètics i filosòfics. Aquesta gramàtica o llenguatge base que practiquem parteix des d'un punt d' igualtat dels dos individus que intervenen en la conversa? Si no, hi ha alguna forma d'arribar a aquest punt? Tenim la voluntat real de compartir i comunicar-nos? Sabem posar l'energia i la presència necessària per establir una conversa real? O simplement estem interessats en dir el que nosaltres volem dir? Partim del mateix punt de llibertat per parlar i/o escoltar des del principi? i amb la mateixa llibertat per decidir quin paper juguem en la conversa? no tenim expectatives en que l'altra persona respondrà de la forma que volem en cada moment de la conversa? executem un discurs previ o estem oberts als canvis que es produiran d' una forma activa i positiva? I la música on es troba dins d'aquesta conversa?

Estic interessat en la persona amb qui converso encara que això m'obligui a baixar el nivell?

És el llenguatge una cosa viva, que evoluciona a través dels temps? O més aviat una cosa fixa i immòbil? En cas que sigui viu significa que no respectem les arrels del mateix quan aquest es transforma?

Les arrels dels que van crear el llenguatge estaven basades en els principis d'igualtat dels individus o presenten alguna restricció que ens obliga a distribuir les feines? Hi hauria una  altra forma de fer-ho?

Creiem que el llenguatge ha de ser un llenguatge universal en el que tothom hi és benvingut i on tothom pot fer la seva aportació, tota la intenció d' aquesta pàgina web va destinada a construir, no a jutjar, ni excloure, on acceptarem tant  les opinions semblants com les diferents  i escoltarem les crítiques, perquè l'única finalitat és arribar a entendre' ns millor els uns als altres sense perdre la llibertat de ser un mateix, ni el respecte per les diferències, ja que no és una pàgina web simplement dedicada al ball que més estimem, és una pàgina dedicada a les grans possibilitats que tenim com a societat i individus. 

Com que tenim la voluntat de continuar creixent,  us animem a tots  a fer  preguntes i crear entre tots un fòrum de reflexió i discussió, esperant que aquestes preguntes ens ajudin a avançar i entendre millor totes aquelles coses que encara no entenem.

Perquè pensem que el que fa que dues persones s'entenguin quan ballen és no solament que parlin el mateix idioma sino que tinguin la voluntat de compartir el moment com si fos l'única cosa que compta.